[CAT] VI Jornades de Filosofia política

Jo hi vaig obligatòriament ja que part de la meva nota de Filosofia política I depèn d'aquestes jornades. Però segurament hi aniria igualment ja que tenen força bona pinta.

Podeu mirar el programa fent click aquí
O podeu anar a la web del Seminari de Filosofia Política de la UB fent click aquí

[ES] El contrato social

Habiendo nacido ciudadano de un Estado Libre y miembro del soberano, por mínima que sea la influencia que mi voz pueda ejercer en los asuntos públicos, el derecho de voto me impone el deber de instruirme en tales temas, contento, cada vez que reflexiono sobre los gobiernos, de encontrar siempre nuevas razones para amar el de mi país.

JJ Rousseau en "El contrato social"

[CAT] Spain is different

Pel fet que fos antena 3 ja m'he imaginat que la cosa no aniria gaire bé.
Però que en un debat sobre l'educació i el respecte no es respecti ni el torn de paraula diu molt d'on vivim.

[CAT] Adéu llibres

Abans de començar l'entrada diré que no sóc un reaccionari en contra de les noves tecnologies, molt al contrari. He estat soci durant anys d'una associació anomenada NTVilafranca que pretén la difusió de les noves teconologies i hem organitzat parties, exposicions, conferències i tallers al voltant d'aquests temes. El que vull abordar és el que sembla una campanya en contra dels llibres que comença aquest curs escolar. No parlo dels lectors de llibres electrònics, que poden ser de gran utilitat no només per a llegir llibres sinó també per a tot tipus de documents, parlo de la substitució dels llibres de text per ordinadors portàtils.
Què està passant? Els llibres han sigut, són i seran sempre una font de coneixements però sembla que ara tot el que no porti un xip no serveixi per a res. Els nens han d'aprendre informàtica, a navegar per internet i a buscar informació però això no vol dir oblidar-nos per a sempre més dels llibres. Els portàtils no són la panacea que resoldrà els problemes de l'educació al nostre país, crec que tot el contrari. Ara estaran tot el dia davant d'un ordinador a l'escola, i tota la resta del dia davant o bé de l'ordinador o bé de la televisió a casa.
Crec que es podria trobar un punt mig, en el que els nens puguin aprendre a utilitzar l'ordinador (cosa que la major part de la gent de la meva edat sap fer tot i que hem estat educats a l'edat de pedra dels llibres) i a més puguin aprendre a passar pàgina, llegir un llibre i a escriure a mà.
Jo no entenc què és el que tenen de dolent els llibres, és més em semblen infinitament més còmodes que els ordinadors. Pots llegir on vulguis sense preocupar-te per la bateria, pots subratllar, pots pendre apunts, els pots deixar i una gran llista d'avantatges més. Per no parlar de lo bo que deu ser per a la vista passar-se tot el dia davant d'una pantalla.
Però bé, deu ser que m'estic quedant antiquat, vaig néixer el segle passat i això deu passar factura. Això si, per a mi obrir un llibre que m'acabo de comprar i olorar-lo seguirà sent un gran plaer.

[CAT] La meva vida d'estudiant

Des de petit i fins a segon d'ESO sempre havia obtingut molt bons resultats a l'escola i a l'institut. No era un alumne extremadament brillant però la majoria de les meves notes superaven el 9, i això feina que la gent del meu voltant em repetís que jo seria un triomfador a la vida i que podria fer el que em proposés. De petit volia ser arquitecte, m'agradaven les matemàtiques i era una carrera difícil, la qual cosa suposava un al·licient. A més els diners jugaven un paper important i si estudiava arquitectura no serien un problema. Aquestes són les raons que recordo per a voler ser arquitecte, el que no recordo és com van arribar al meu cap quan tenia només 6 o 7 anys.
A partir de tercer d'ESO alguna cosa que no recordo va canviar i vaig saldar el primer trimestre amb 6 assignatures suspeses i la resta aprovades per la mínima. En aquella època no es podia repetir tercer per tant vaig arribar a quart amb la difícil missió de compensar les males notes del curs anterior. Cal dir que tot i els terribles resultats que treia ningú dubtava que era una persona sobradament intel·ligent per a continuar amb els estudis.
A quart vaig seguir igual i no va ser fins al final del curs que gràcies a alguns nous i deus vaig aconseguir rescatar el curs i treure'm la ESO per la mínima. Aquestes bones notes del final confirmaven a la resta de gent que podia seguir estudiant i que si no les treia ja amb assiduïtat era perquè em feia mandra.
Vaig començar el batxillerat tecnològic i tot i que les notes eren millors que les de l'anterior curs continuava suspenent. Això va fer que em portessin al psicòleg per a veure què era el que fallava, ja que per a tothom era pura i simplement un problema d'esforç. La psicòloga també em va dir que jo era algú sobradament intel·ligent per a treure'm la carrera que volgués, i em va ajudar més amb problemes personals que amb els estudis. Al final del curs vaig sortir prou ben parat per arribar a segon, gràcies també a alguna nota que ningú esperava.
En aquells moments i abans d'arribar a segon d'alguna manera jo em sentia invencible a l'institut. Portava 4 anys suspenent més de la meitat de les assignatures cada trimestre i salvant-me sempre a l'últim sospir sense ni tan sols necessitar recuperacions. I segurament va ser aquesta sensació la que em va portar a fer tres vegades segon de batxillerat. Encara dono gran part de la culpa al sistema, que afavoreix certs tipus d'estudiants, ja que a mi el que em feia suspendre era la assistència i la feina a casa més que els exàmens. Però seria estúpid no assumir la meva part de culpa.
Vaig trigar tres anys a acabar segon però vaig començar la universitat, ciències polítiques a la Pompeu Fabra. El primer dia el recordaré sempre ja que la meva meta era aquella, arribar a la universitat. Però van començar les classes i el Nil de sempre va tornar, no anava a classe i sent una universitat i un sistema en el que la assistència és obligatòria i que conta gran part de la nota no vaig aprovar gairebé res.
Llavors em vaig replantejar el que volia fer en un inici i que no em vaig atrevir a portar a terme per por a un futur incert laboralment parlant i vaig començar filosofia. Aquest ha estat un any extremadament bo per a mi, sobretot a nivell personal i crec que això s'ha vist reflectit en els estudis. He aprovat totes les assignatures a les que m'he presentat ( que són nou) i no m'he presentat a una per motius que no venen al cas.
Aquesta setmana comença un curs nou, i per a mi és el més il·lusionant des de fa molts anys. Per primera vegada en molt temps puc afrontar-lo sense llastres de l'any anterior, ni emocionals ni d'assignatures.
Fins l'any passat sempre havia pensat que no hi havia res que m'agradés, ja que em mirava qualsevol cosa que em passava pel cap per al meu futur laboral i no m'hi veia. M'encantaven les matemàtiques però no volia fer una enginyeria, i el que sempre m'ha agradat més ha estat llegir, pensar i preguntar-me coses que a la resta de la gent sembla que no els hi importin gens. A filosofia he trobat la manera de combinar les dues coses gràcies a la Lògica, i tot i que només he fet dues assignatures introductòries, ara mateix és el que em fa pensar que tot i anar tard respecte la meva generació puc treure'm la carrera.

NOTA: he començat la entrada i no la he rellegit, la meva intenció al començar era menys una "biografia" i més un anàlisi dels fets que m'han portat a arribar on estic i com hi he arribat, però això és el que m'ha sortit, i tot i que m'ha passat pel cap no publicar-ho ho penjaré per a poder abordar el que volia fer en aquest article amb un altre, i amb això a la vista. Bona nit

[CAT] Inici?

La votació que es va celebrar ahir a Arenys de Munt és de tot menys irrellevant (com l'ha titllada José Blanco). Jo no sóc patriota, no sóc independentista i en canvi estic d'acord al cent per cent amb iniciatives que vagin encaminades a una consulta vinculant per l'autodeterminació de Catalunya. Tal i com respectem el resultat de les eleccions per a elegir els nostres representants, encara que guanyi un partit que no recolzem, hauriem de respectar també la decisió dels ciutadans d'un indret qualsevol a poder esdevenir un estat independent.
Els resultats d'ahir segurament tenen moltes lectures, i ni els que diuen que és totalment representatiu ni els que diuen que no ho és gens tenen raó. El referèndum d'Arenys per a mi té un significat molt més simbòlic que els simples resultats, i es pot interpretar com la primera espurna cap a l'estat català.

El temps dirà

PD: la intenció era aprofundir més però he dormit molt poc i em costa concentrar-me, coses del primer dia de classe.

[ES] Adiós recuperaciones

Pues el examen ha ido más o menos bien, yo diría que el aprobado lo tengo. En primer lugar debíamos elegir una de 3 preguntas, una de Kant una de Cassirer y una de Marquard. Yo me quedé con la pregunta sobre la contingencia del ser humano para Marquard que había repasado la noche anterior. A continuación una pregunta sobre el mito de Prometeo, muy poco original teniendo en cuenta que es la tercera vez en este curso que me toca el mito en examen. Y por último una pregunta a elegir entre 3 de Descartes, de las que me queda con la que preguntaba por el "Discurso del método".

En fin un examen muy asequible que si no he aprobado será por la falta de concentración y por lo olvidado que tenia escribir a mano. Primer paso fuera de las vacaciones superado esperemos con éxito, y ahora solo queda esperar que llegue el día 14 y con él el inicio de las clases.