martes 16 de junio de 2009

[ES] Fin

Tocaban alrededor de las diez de la mañana de ayer cuando mi família empezó a enterarse de la notícia. Yo en ese momento me encontraba haciendo un exámen de Historia de la Filosofía antigua, Aristóteles y Epicuro. Y estaba escribiendo que Epicuro creía que entre otras cosas, para que los hombres lleguen a la felicidad tienen que vencer tres miedos, uno de ellos el miedo a la muerte:

“todo bien y todo mal residen en la sensibilidad y la muerte no es otra cosa que la pérdida de sensibilidad”

Lo que no nos dice es como perder el miedo a la muerte ajena, o como superar el dolor que ella produce. Es mucho más fácil no temerle a la muerte cuando se trata de la propia, pero no es lo mismo cuando te toca cerca pero no te toca a ti.

miércoles 20 de mayo de 2009

[CAT] Dos llibres més

Fa dies que no escric, no donaré la culpa als exàmens ja que tot i haver estudiat molt més del que és normal en mi la última setmana, he tingut estones lliures. De fet no m'haig de disculpar, no tenia res a dir, o no sabia com dir-ho i per això la manca d'actualitzacions.

Escric, com ja he fet en més d'una ocasió, per actualitzar la llista d'adquisicions literàries. Avui m'he comprat una petita compilació de diàlegs Platònics en la que es troben l'"Apologia de Sòcrates", "Critó", "Eutifró" i "Protàgores", sent aquest últim el que em volia llegir i que no he trobat per separat en edició monolingüe de butxaca. Per tant aprofitarem per aprofundir una miqueta més en Plató amb diàlegs curts, deixant per a l'estiu "La república". Això avui, i la setmana passada no em vaig poder resistir a comprar un petit llibre de poc més de noranta pàgines que porta per títol "El desarrollo de la lógica matemática". Com es despren és un breu recorregut en la història i orígens de la lògica, des de la sil·logística d'Aristòtil, passant pels intents de Descartes o Leibniz i el desenvolupament posterior de la lògica matemàtica.

Res més per avui, salut i sort amb els exàmens

lunes 20 de abril de 2009

[CAT] Canvi de cadires

Avui és un dia que serà recordat, segurament durant força temps a Vilafranca del Penedès, poble en el que per sort o per desgràcia vaig néixer i resideixo. Avui hi ha hagut un canvi de govern, la moció de censura de CiU ha prosperat gràcies a les assemblees d'Esquerra i la CUP i a partir d'ara el nou batlle serà el senyor Pere Regull. Em sembla que en aquest blog encara no havia opinat de política amb noms de partits, i potser hauria de seguir sense fer-ho però estant al ple municipal avui m'han vingut ganes de dir algunes coses.

No simpatitzo amb CiU, no sóc nacionalista, ni sóc religiós, ni sóc de dretes. No diré tampoc que sigui un socialista fervorent però molt més que convergent si que ho sóc. No entenc com ha pogut tirar endavant la moció de censura amb qui ho ha fet. No entenc que es voti favorablement a una moció sense que el programa sigui públic. Aquesta moció en concret ens deixa amb un govern més feble que l'anterior, ja que no té més regidors i tampoc té suports al concistori municipal.

Com molt bé ha dit el nou alcalde, la política és quelcom complicat, i potser és per això que no acabo d'entendre el que ha passat les últimes setmanes.

Què comparteixen CiU, ERC i CUP més enllà d'un horitzó nacional? no ho sé
Què comparteixen en les polítiques del dia a dia? tampoc ho sé

Ja veurem com es van desenvolupant les coses, jo només espero que aquests dos anys de govern convergent siguin un petit parèntesi. I m'agradaria esperar que a partir d'ara el senyor Pujol Jr, el senyor Mas i el senyor Duran no diran més allò de la llista més votada. Si us plau

jueves 16 de abril de 2009

[CAT] Ultimes compres

Avui al sortir de classe he passat per l'fnac ja que feia dies que no em sentia un ple membre de la societat de consum, i perquè és estrany que la meva economía sigui estable i hi havia de posar una solució. Per sort en aquest últim punt no m'he passat i encara es pot dir que és estable.
Doncs això, avui han caigut un parell de llibres i un CD. El CD és un recopilatori dels Beatles que segur que teniu vist, un disc doble blau que compren la seva etapa des de 1967 fins al 1970 i que inclou hits com"I am the walrus", "Hey Jude", "Revolution" o "Don't let me down", per citar unes de les que m'agraden més ja que totes les cançons són dignes de ser mencionades.
Els llibres són "El arte de tener razón" d'Arthur Schopenhauer, que com bé resa el títol tracta d'ensenyar-nos en 38 passos com fer que la gent cregui que tenim raó, la tinguem o no (això és l'important!).
L'altre llibre és "Frankenstein" de Mary W. Shelley, i ha estat el professor de filosofia de la cultura el que d'alguna manera m'ha empès a comprar-lo.

Això és tot per avui.

martes 14 de abril de 2009

[ES] es el es?

Ahora mismo puedo correr el riesgo de ir demasiado rápido, el tema que quiero tratar no es fácil y además solo he tenido media hora de clase respecto al mismo. Pero esa media hora de clase me ha hecho darle vueltas al asunto un ratito y quería dejar constancia para, más adelante, ver como lo ví el primer día y tener una perspectiva del trabajo realizado.

Me refiero a la pregunta por el ser que estamos empezando a trabajar en Antropología Filosófica a través de Heidegger. El tema no es nuevo, ya en la antigua Grecia se indagaba sobre el asunto pero parece que no se ha llegado a una respuesta adecuada del todo.

Bien, me remitiré al ejemplo (muy básico supongo) que nos ha dado el profesor en clase para introducirnos el tema y es la siguiente frase:

El cielo es azul.

De los elementos que intervienen aquí el cielo sabemos lo que es y lo podemos señalar, y pasa lo mismo con azul. Pero que es el es en esta frase? Queda claro que no podemos señalar el es, ni mirarlo, ni tocarlo y por lo que parece ni definirlo. Hechas las presentaciones, he aquí mi pequeña e inexperta reflexión:

Creo que podemos señalar lo que es azul dado que no todo lo es, si todo fuera azul no tendría sentido decir lo que es, ya que eso incluiría todas las cosas. Y creo que lo mismo pasa con el cielo, no todo en el mundo es cielo, si todo lo fuera no podríamos distinguir lo que es el cielo. Dicho esto creo que podemos definir lo que es el cielo y lo que es azul ya que hay cosas que no lo son. Tenemos colores como el rojo o el verde y también podemos ver las montañas y los mares, con lo que de alguna forma una manera de definir algo es diciendo lo que no es.

De esta forma, y aquí acaba ya mi pequeñísima reflexión, puede que podamos definir lo que es ese es definiendo lo que no es. Pero como el es es lo que tienen en común todas las cosas que son, no tiene sentido preguntarse por algo que es todo, ya que no podemos encontrar nada fuera de ese algo.

miércoles 8 de abril de 2009

[CAT] Un gran dinar


-Aperitiu amb cava
-Amanida d'endívies, favetes i pernil de glà amb vinagreta de mostasses
-Truita casolana de mongetes amb butifarra blanca
-Carxofes a la brasa
-Ventresca de tonyina amb gírgoles
-Bacallà a la brasa amb samfaina
-Catànies i carquinyolis
-Cafès
-Xupito de Grapa
-Gramona III Lustros
-La millor companyía possible
-I un gran servei

Tot això ha estat el dinar d'avui a Cal Xim a Sant Pau d'Ordal, un d'aquests restaurants al que no es pot no haver anat.

lunes 6 de abril de 2009

[CAT] Assemblea? No, gràcies

He escoltat comentaris de gent dient-me que si no vaig a les reunions de l'assemblea no tinc dret a queixar-me per la manera com fan les coses, ja que no m'hi he implicat i que per tant el meu silenci els dóna dret a actuar. L'assemblea de la facultat es creu legitimada a fer de tot, sempre que s'aprovi la pertinent votació en el sí de les seves reunions.
Doncs bé, com es pot veure en el reglament de la facultat això és totalment mentida, quan surten per la televisió, els diaris o les radios parlant en nom dels estudiants el que fan és pura demagògia. El reglament diu molt clar que ells només es representen a sí mateixos. Sí, només els prop de 200 estudiants que hi acudeixen i hi voten.
Article 2
Les associacions, els col·lectius, assemblees o altres agrupacions d'estudiants
representen també tots aquells/aquelles estudiants que voluntàriament s'hi vinculin. (Regalment d'organització dels estudiants de la UB)

El que pretenc en aquest escrit és concienciar que el fet de no anar a les assemblees no és sinònim de despreocupació per la facultat ni de despreocupació per la implementació de l'EEES sinó una mostra de que la gran majoria de la facultat els dóna l'esquena. I ho fa perquè no es veu representada per aquesta gent que es veu en el dret de parar les classes, ocupar les universitats i tallar carrers de forma il·legal. Perquè assistir a l'assemblea i votar és atorgar-los el dret de fer el que vulguin. Perquè per molt en contra de les formes que estiguis, si hi has anat has acceptat que es pot sotmetre a votació la vexació dels teus companys. Perquè anar a l'assemblea és reconèixer que la violència és una forma de lluita legítima.